L’etnobotànica és la ciència social que estudia les relacions entre les plantes i les societats humanes. De fet, el nostre és un món de relacions amb les plantes: sempre ens hem relacionat i hem necessitat aprendre sobre elles: combinar coneixements pràctics (per a què serveixen) amb uns altres de teòrics i compartibles (moment de recol·lecció, distinció entre arrels, fulles o...
1 accepcions
Els diccionaris aporten unes quantes accepcions per a «paraula»: sons articulats que expressen el pensament, la representació gràfica d’eixos sons, allò que es diu en oposició a allò que es fa, promesa de mantindre allò que es diu, torn per a parlar en una assemblea o reunió, etc. Les paraules són importants. Les paraules rurals són molt importants. Ho són...
1 accepcions
Somos lo que recordamos, de la misma manera que somos lo que olvidamos. Es hora de reivindicar la memoria del mundo rural como un patrimonio frágil y en peligro de extinción, que debemos defender contra visiones bucólicas que nos han instalado en una crisis permanente. Es hora también de que intentemos tejer y reconstruir un discurso sobre lo rural como...
2 accepcions
«De l’home mire | sempre les mans…» Les mans són una imatge d’un mateix, poden ser grans, menudes, llargues, gruixudes, tendres, aspres, arrugades, tremoloses, estar calentes o fredes…, però siguen com siguen, sempre ens parlen de la persona i també de totes i quantes coses ha fet i fa en la vida. Qui es dedica al camp sol tenir unes...
1 accepcions
Joventut és allò que passa «entre la infància i l’edat madura», és a dir, només acabar el primer període de vida, que pareix fàcil, però es produeixen canvis hormonals, físics, emocionals i de pensament. Ben similar a una muntanya russa d’emocions i experiències fins a arribar (suposadament) a l’època de vida on les persones assolim el complet desenvolupament. La joventut...
1 accepcions
Definir què significa la infantesa en el món rural és parlar d’una manera de créixer profundament arrelada al territori i a les persones que l’habiten. La infantesa rural és, abans que res, tribu. Els xiquets i les xiquetes no són només responsabilitat de la família més pròxima, sinó que formen part d’una comunitat més ampla, on totes i tots participen...
1 accepcions
© 2025 Ruralia Digital. Tots els drets reservats.
