Infantesa

Definir què significa la infantesa en el món rural és parlar d’una manera de créixer profundament arrelada al territori i a les persones que l’habiten. La infantesa rural és, abans que res, tribu. Els xiquets i les xiquetes no són només responsabilitat de la família més pròxima, sinó que formen part d’una comunitat més ampla, on totes i tots participen de la seua cura. Al poble, la infantesa és mirada, escoltada i acompanyada de manera col·lectiva: qualsevol persona adulta pot advertir, ajudar o vetlar per un infant. D’alguna manera, els xiquets i les xiquetes són de tot el poble, i tot el poble els cuida.

Aquesta manera d’entendre la infantesa construeix un fort sentiment de pertinença. Créixer en el món rural és créixer entre cares conegudes, relacions quotidianes i vincles intergeneracionals vius. No hi ha anonimat: hi ha proximitat, memòria compartida i una xarxa de suport que acompanya el procés de créixer. Els infants se saben part d’un col·lectiu, reconeguts i sostinguts, però també responsabilitzats del seu entorn.

La infantesa rural és també llibertat. Llibertat de moviments, de joc i de temps. Els carrers, les places, els camps i els camins són espais d’exploració on el joc naix de la imaginació i no sempre està dirigit per persones adultes. Aquesta llibertat afavoreix l’autonomia, la presa de decisions i l’aprenentatge a partir de l’experiència.

Finalment, la infantesa en el món rural significa contacte directe amb la natura. És créixer en relació amb la terra, entendre els cicles de les estacions i viure l’entorn natural com una extensió de la vida quotidiana. El paisatge no és decorat, sinó part del dia a dia. La infantesa rural és, així, una infantesa compartida, lliure i profundament arrelada.

Com escrivia Carmelina Sánchez-Cutillas, la infantesa era un país sense fronteres.