Ziga-zaga

Línia trencada que sembla una Z. S’aplica a una persona, animal o vehicle que marxa trontollant i també al traçat d’un camí o carretera. Els camins rurals tradicionals, especialment en zones de muntanya, solen fer revolts en ziga-zaga per tal de fer accessible a persones i animals un pendent fort, un pas difícil. Es tracta d’una altra enginyosa enginyeria rural, una d’eixes infraestructures astutes, modestes d’aparença però d’un acabat refinat. Les ziga-zagues sovint estan empedrades i amb escorredors i desviadors de l’aigua d’escorrentia. Si el vessant és molt pronunciat pot necessitar marges de pedra que sustenten el camí per la part de la vall. Per la seua importància cabdal calia tindre cura dels camins, protegint-los de l’erosió; treball que sovint es feia comunitàriament. Per tot arreu del territori valencià es troben magnífics camins tradicionals en ziga-zaga que permeten copsar les caminades que omplien el dia a dia de la vida rural: un revolt a la dreta i continuar la pujada; ara, giragonsa a l’esquerra sentint el lleu soroll dels propis passos o el so metàl·lic de les ferradures; nova corba a dretes, etc.