Revinguda

Els diccionaris defineixen revinguda com «acció de revenir» sense especificar que és allò que revé. En la parla popular hi ha pocs dubtes; revinguda és la de les aigües d’un riu. Comparteix doncs significat amb termes tradicionals com riuada, avinguda, crescuda, barrancada; i altres més moderns com pantanada, gota freda o les sigles DANA. Hi ha matisos, és clar, però tots evoquen el que diu el Diccionario de Autoridades d’«inundación»: «la abundáncia de las aguas, quando cubren los campos, o salen de madre los rios, o entrándose el mar en la tierra».

Les revingudes tenen a veure amb un clima caracteritzat per la irregularitat i la recurrència de pluges torrencials. Quan l’aire de llevant, carregat d’humitat de la mar, penetra en terra es veu forçat a ascendir pels relleus pròxims al litoral i es produeix una sobtada precipitació. Si en altura les temperatures són anormalment baixes (gotes fredes o Depressió Aïllada en Nivells Alts, DANA), les pluges són encara més intenses i prolongades. El llindar de pluja torrencial s’estima en 60 mm per hora. A Vinaròs (2018) es van registrar 150 mm/h!!! Una intensitat així no se sol mantindre durant molt de temps, però pot acumular més de 120 o 200 mm en 24 hores. S’ha estimat que a la Muela de Cortes van caure uns 1.000 mm en 15 hores en la pantanada de 1982. Altres registres extrems en 24 h són els 771 mm de Torís (2024) i els més de 800 mm a la Safor (1987). Precipitacions «monsòniques» que contrasten amb els valors mitjans anuals d’entre 300 i 750 mm per a bona part del país. Pluges així sobrepassen de molt la capacitat dels rius, rambles i barrancs: és la revinguda.

El registre sedimentari ha permés documentar revingudes al nostre territori des d’època romana. A partir de les cròniques musulmanes la documentació en testimonia desenes. La de 1589 a València va motivar la canalització del Túria amb els treballs de la Fàbrica Nova del Riu. L’Oscil·lació Maldà (ca. 1760-1800), un període de pertorbació en la Petita Edat del Gel, va incrementar les revingudes. En 1776, el Túria va destrossar el pont de la Mar a València, després que les fustes obstruïren els ulls del pont; el barranc de Xiva-Poio-Torrent va causar 69 morts. El Xúquer i el riu Albaida protagonitzen la gran riuada de Sant Francesc el 1779. El Xúquer tornà a eixir-se’n en 1785, 1791, 1795 o 1805. El 1783 i 1793 les inundacions foren generalitzades a tot el país. Millares i Montlleó es desborden el 1787. La riuada de Sant Carles (1864) va deixar milers de troncs lliures pel Xúquer causant danys a Cortes de Pallás, Millares o Tous. Al Segura, la riuada de Santa Teresa (1879) va causar unes 800 víctimes.

La denominació de les riuades amb el sant o santa del dia i les rogatives pro serenitate ens parlen d’una defensa cultural davant del risc. La societat tradicional i la contemporània han actuat també tècnicament: obres de canalització, motes i dics, estudis i «visures». Però les inundacions continuen assolant el nostre país. Algunes han impactat fortament l’opinió pública per les seues conseqüències.

València va patir en 1949 (amb 41 morts) i també amb la «riuà» de 1957 que va motivar el Plan Sur, desviació del Túria que protegeix la ciutat a costa d’ocupar una amplíssima àrea de l’Horta creant una barrera territorial. En octubre de 1982 les intensíssimes pluges i el col·lapse de la presa de Tous van fer que el Xúquer negara la Ribera; en part per l’efecte de l’autopista AP-7 retenint les aigües. A la «pantanada» moriren una dotzena de persones; els pobles de Beneixida i Gavarda van ser traslladats i les pèrdues econòmiques van ser enormes. En 1987 la revinguda del Segura va ser destructiva, com a resposta s’ha canalitzat el riu. En 2019 l’episodi de DANA a la Vega Baja va saldar-se amb huit víctimes i moltíssims danys. El 29 d’octubre de 2024 pluges recurrents i estacionàries d’una DANA van provocar la crescuda del Magre, del Túria, del barranc de Xiva, etc. amb més de 230 víctimes i una destrucció que exigirà anys de treball. La desbocada urbanització del territori, l’efecte dels vehicles i, sobretot, la negligència i una pèssima gestió de la Generalitat Valenciana són algunes de les raons d’aquesta tragèdia.

Clima i relleu no són els únics factors de les revingudes; són els responsables dels esdeveniments de partida. El balanç final té molt a vore amb factors humans en un territori tan antropitzat com el valencià. La impertèrrita successió de crescudes fluvials ha construït els raiguers, les planes al·luvials i d’inundació, gairebé els únics espais plans en un país encabit entre les muntanyes i la mar. La societat valenciana hi ha bastit hortes, ciutats, infraestructures, pobles. Els rius estan plens de ponts, derivacions per a molins i séquies, guals, assuts des de fa segles. A més d’aquestes infraestructures «menors», cal comptar amb grans intervencions com els embassaments antics (Tibi, Elda, Elx, Relleu, el Bosquet, etc., alçats entre els segles xvi i el xviii); als quals han seguit modernament molts altres embassaments, canalitzacions o desviaments de llits fluvials. Els rius valencians fa temps que ja no són estrictament naturals; totes aquestes obres tenen repercussió en la dinàmica fluvial i en les revingudes.

En l’actual societat postindustrial i altament tecnològica, paradoxalment les inundacions cada vegada causen més danys. La urbanització i el canvi d’usos del sòl amb pèrdua de terrenys agrícoles en les planes d’inundació impermeabilitzen part de les conques, cosa que augmenta l’escorrentia que es veu dificultada per algunes infraestructures. En termes d’anàlisi de riscos, s’ha incrementat l’exposició (persones i béns que poden ser afectats per un risc) i la vulnerabilitat (grau de susceptibilitat de la societat i els béns a patir danys).

Encara n’hi ha més. El tercer element del risc és la perillositat o probabilitat de què ocórrega un esdeveniment i la seua capacitat de causar danys. El calfament global incideix particularment al Mediterrani, una mar tancada, la temperatura del qual ha augmentat molt els darrers anys. Hi ha més energia disponible per a la dinàmica atmosfèrica. Fenòmens com les pluges torrencials, episodis de DANA i revingudes aniran probablement a més. La societat valenciana continuarà convivint amb les inundacions en un context de creixent crisi ambiental. Ens cal un millor disseny d’infraestructures i sòl urbà, planificació territorial, cartografia de riscos (com el PATRICOVA), sistemes de vigilància i alerta, promoció de la cultura del risc i l’autoprotecció, etc. Ens cal, sobretot, un radical canvi de la relació amb la natura.