Fanecada

Popularment, «fanecà» o el seu plural «fanecaes» és la mesura bàsica tradicional de la superfície cultivada a les terres valencianes. Ho és, amb permís de la jovada —sis fanecades, allò que amb un animal es llaurava de mitjana en un dia—, la mesura que abans li va precedir com a referència bàsica. Una fanecada és una superfície de terra, entre 831 i 832 metres al territori valencià, excepte a Llíria on és menor, de 721 (sempre n’hi ha una excepció a la regla). La utilització de la fanecada va sobreviure a l’aplicació per llei en tot l’estat del Sistema Mètric Decimal aprovada l’any 1849. Això, encara que, malauradament, en els darrers anys la competència de l’hectàrea és més evident. Esperem que el terme fanecada resistisca millor que les seues germanes menors a les terres valencianes, fins fa poc també d’ús habitual. Ens referim a quartó (208 metres), una fanecada en té quatre, o braça (16 metres), en té dues-centes, cinquanta per quartó. El pam és, pràcticament, l’única mesura que ha restat en ús en la parla.

L’ús de la paraula «fanecada» ha anat més enllà de l’estricta utilització com a mesura superficial. A la nostra llengua expressions com per exemple «tinc unes fanecades a… la Bassa Blanca», pel que fa a la localització; «Pep té moltes fanecaes», per assenyalar propietaris de mitjanes o grans extensions de terra, entre altres exemples, han sigut o són d’ús habitual. Ací la paraula «fanecada» reemplaça «camp» o «superfície» segons el cas.