Embassament (pantano)

Si n’hi ha termes que poden ser qualificats de duals a les terres valencianes, embassament n’és un dels més evidents. Embassament, o pantà, tant se val, pot tenir diferents connotacions. Diverses segons estiga vinculat al litoral on viu la majoria de la població valenciana o al més extens interior on ho fa una minoria.

Per a la gent de les terres baixes un embassament és una infraestructura sempre positiva, per garantir els predominants regadius, per disposar d’aigua pel consum humà i fabril i, sovint, també amb eixa excusa de jardins, piscines i camps de golf. Això, quan no és un lloc de destinació d’una lúdica excursió. Gràcies als embassaments una part de la població valenciana pot viure on viu i els extensos regadius litorals o semilitorals formen part essencial del paisatge valencià.

Per a moltes de les nostres àrees rurals, a les comarques de l’Alto Mijares, La Serrania o La Canal de Navarrés, es pot reconéixer el seu valor encara que també el fet de ser la causa de desaparició de diversos pobles i l’origen d’una diàspora forçada per una part dels veïns de la comarca. També han suposat l’ocupació d’extenses àrees, així com la introducció d’una barrera geogràfica en el territori, mentre alteren el ritme vital dels rius on es troben.

Fins a l’any 1900 únicament un reduït grup d’embassaments permetia regar més superfície, com eren els històrics d’Elx, Elda, Relleu o Tibi, tots ells a les terres semiàrides del migjorn i amb segles d’història. A la primera dècada del segle xx es va iniciar la construcció de l’embassament de Buseo, a Chera, i d’ençà que s’han bastit més d’una dotzena de mitjanes o grans infraestructures; les darreres, les d’Escalona i Bellús, finalitzades el 1995. S’han situat a tots aquells rius amb un mínim de cabal, que permeten el reg i l’abastiment humà, en alguns casos també el subministrament elèctric, al litoral situat aigües avall. 

A les terres interiors cal afegir l’impacte directe sobre les persones. L’embassament de Tous, inaugurat el 1978, va provocar el trasllat dels seus habitants a un nou poble a l’extrem del seu terme municipal. El d’Arenós, de 1980, ocasionà en 1977 la desaparició de Campos de Arenoso i la dispersió, sense més compensació que les indemnitzacions, dels seus quatre-cents residents. Finalment, La Serrania va ser la més perjudicada. L’embassament de Benagéber, inaugurat oficialment el 1952, va provocar l’eixida de cinc-cents veïns cap als nous pobles de San Antonio i San Isidro de Benagéber, deixant únicament quinze famílies al nou emplaçament del seu terme històric. Per ell, algunes desenes de residents de Tuéjar abandonaren les seues cases i vint-i-dos famílies finalment van ser reinstal·lades a El Carril, en Llíria, l’any 1967. L’embassament de Loriguilla, inaugurat el 1967, va ocasionar el trasllat eixe any dels seus 841 habitants al nou poble també al Camp de Túria, mentre uns quatre-cents de Domeño es distribuïren pel nou Marines i pel nou Domeño situat a El Carril, ambdós també a eixa comarca, entre la segona meitat dels anys setanta i començament dels vuitanta.