Sindicat Agrari

Segons  l´Acadèmia  Valenciana de la Llengua, Sindicat es una organització de treballadors per a la defensa i promoció dels interessos professionals, econòmics i socials  dels seus membres.

Durant la dictadura franquista  no hi havia llibertat sindical sinó que l’única estructura legal era la del  sindicat anomenat vertical,  controlat pel Règim  mitjançant una estructura  on la màxima autoritat a nivell estatal era la del Ministre de Relacions Sindicals.

En el sector agrari  l´únic sindicalisme existent durant la dictadura, i d´obligada afiliació, estava representat per la Hermandad Sindical de Agricultores  y Ganaderos, amb una estructura a nivell local, provincial i estatal , controlat a escala local pel  caciquisme dominant de l’època. I en les estructures provincials i estatals per persones addictes al Règim.

Abans de la dictadura franquista, la referencia que tenim del sindicalisme camperol al País  Valencia  es la dels sindicats catòlics, promoguts pel capellà jesuïta Pare Vicent en la dècada dels anys 30 del segle passat.   Inspirat en la Doctrina Social de l’Església,  els va promocionar per a combatre l´especulació abusiva del comerç vers als llauradors i, sobre tot, per fer front a la usura dels prestamistes que aprofitaven  les necessitats de financiació dels llauradors per a posar en marxa les seues collites a l´hora d´adquirir els incipients inputs ( guanos sobre tot) necessaris a tal fi.

Amb l´arribada de la democràcia es promulga la Llei de llibertat sindical a partir de la qual el món obrer  s’associa lliurement per a defensar els interessos de classe.

En el sector agrari,  es amb la llei 19/1977 d´ú  d´abril com  es regula el dret a  lliure associació  dels llauradors i ramaders   en Organitzacions Professionals Agràries (OPA),  per a la promoció  i defensa  dels seus  interessos en  àmbits tals com els  agropecuaris, mediambientals  i  territorials, davant  de les institucions publiques o privades ,tant en l àmbit local, estatal com l´internacional.

Encara que la regulació de  la lliure organització dels llauradors i ramaders  té la data de naixement  ja dita, el  ben cert es que uns pocs anys abans, s´havia posat en marxa un fort moviment reivindicatiu del camp,  vinculat a problemes sectorials tal com el desastre comercial de la fruita d´estiu o  la política fiscal en el sector del  vi, entre d´altres, reivindicant una sèrie de mesures per regular els preus dels productes i mesures estructurals en favor de l´agricultura familiar que representaven, exigint el dret a crear un sindicat lliure que els representara.

La principal Organització Professional Agrària eixida d´aquell moviment, la COAG (Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos), es reivindicava com una Organització Democràtica , Plural i Independent dels partits polítics, dels grups de pressió i de les Administracions, defensora dels drets econòmics  socials i culturals dels professionals del camp. El seu programa reivindicatiu es resumia en aquella emblemàtica  consigna :VOLEM VIURE DIGNAMENT DEL NOSTRE TREBALL A LA TERRA.

A nivell del País  Valencià va ser la Unió de Llauradors i Ramaders l´organització integrada  en la COAG. Però  a partir de la crisis generada en 2009 al sí d´esta organització estatal, la Unió es va integrar en la nova organització UNION de UNIONES.

Posteriorment al naixement de la COAG es van anar creant noves organitzacions agràries tals com ASAJA a nivell estatal i les respectives associacions en cada província del nostre País , tals com AVA-ASAJA  a  nivell de la província de València, AVA-ASAJA de  Castelló. i ASAJA –JOVENES  Agricultores en la província d´Alacant.

La tercera organització a nivell estatal i amb representació igualment al nostre País, va ser la UPA, Union de Pequeños Agricultores, amb vincles amb el sindicat obrer UGT.

Finalment, arran de la ruptura de COAG, i l´eixida de la Unió de Llauradors,  COAG  va crear  la CCPV, Coordinadora Camperola del País Valencia, de molt escassa implantació en tan sols algun  xicotet indret del nostre territori.

Han passat quasi cinquanta anys des de la  naixença del sindicalisme agrari i malgrat els innegables  avanços en les reivindicacions exigides al llarg del temps, el balanç es queda molt lluny  d´assegurar que els llauradors i ramaders hagen aconseguit el seu objectiu d´alcançar un nivell de vida digne com pretenien.

Ans al contrari, la manca de viabilitat de les seues explotacions, pel constant increment dels costos de producció i la marginal participació en la cadena de valor , els ha portat  en molts casos a no tindre relleu generacional , envellint-se la població agrària fins a uns nivells insostenibles, i com a conseqüència a  l´abandó de les seues terres i la degradació conseqüent  del territori.

La creixent globalització dels mercats o les enormes conseqüències que està provocant el canvi climàtic  suposen uns nous reptes als que s´enfronta la nostra agricultura, i posen a tremolar conceptes com Sobirania i Seguretat Alimentaria

Es per això pel que les Organitzacions Professionals Agràries veuen,  més necessària que mai,  la vertebració i ferma  unitat d´acció dels que comparteixen uns interessos comuns al camp. I es  també per això que s´imposa reforçar l´acció Sindical reivindicativa en  les seues lluites.

Però reivindiquen igualment que el conjunt de la societat siga conscient dels greus reptes  als que s´enfronten els llauradors i ramaders,  i de l´enorme  importància  de tindre una agricultura viva, productora propera d´aliments, i gestora i preservadora del territori davant del gran impacte que està causant i causarà el canvi climàtic. I conseqüentment demanen que siga eixa mateixa societat la que se solidaritze seriosament amb les reivindicacions dels llauradors i ramaders.