Habitatge

El Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix habitatge com: construcció o lloc condicionat per a ser habitat per persones.

L’habitatge i la forma en que el sentim és aquell espai que ens acull, on ens sentim protegides sota un sostre, on ens sentim a gust i amb la sensació de formar part d’alguna cosa més que quatre parets, part d’un espai al territori on hem decidit, o sense decidir-ho i altres factors ens han portat, desenvolupar el nostre projecte de vida.

Ja voldríem que l’habitatge, en tota l’ampla extensió del seu significat, formara part del territori d’una manera integrada, sense agredir els voltants, sense ocupar llocs que poden suposar perills o riscos per a qui habita i pel tot el que l’envolta.

Habitatge em porta a habitar i habitar a la reflexió de com habitem el territori?

Si fem un recorregut per les comarques valencianes podem trobar diferents tipus d’habitatges tradicionals, sovint molt relacionats als usos agrícoles, que ha estat l’activitat principal del nostre territori. Quan així era, sembla que la relació habitatge/habitar/hàbitat era d’allò més natural, gairebé necessària per a mantenir l’equilibri entre humans i els llocs on viuen. I ara, enyorem aquest equilibri.

Podríem fer una descripció de cadascun d’aquests habitatges, sense perdre de vista allò que cada persona sent i percep quan en té un davant. Amb el pas del temps, aquestes construccions, han esdevingut, en gran part dels llocs, com una prova del gran esforç i feinades que comportava habitar-los. L’abandonament del treball agrícola, els canvis socioeconòmics i els nous ritmes vitals, han fet que en moltes, massa vegades, s’abandonen i queden en ruïnes.

Les construccions més emblemàtiques: la masia, (també nomenat mas, encara que el terme correspon més al terreny agrícola i ramader que envolta l’edifici) el maset, l’alqueria, la barraca, el riu rau… són ara testimonis d’altres temps i part del patrimoni valencià. Pel seu desús actual, queden com símbol d’aquest patrimoni que cal conservar i que, afortunadament, a vegades es conserven amb altres funcionalitats, sempre i quan haja quedat gran part de l’edificació en bon estat com per a poder recuperar-lo.

No sols ha passat a les edificacions nomenades, també s’ha donat l’abandonament a moltes cases de poble i a molts pobles es veuen algunes edificacions molt poc respectuoses amb l’estil local

Què sentim quan veiem aquests habitatges caiguts, o en ruïnes o abandonats?. En molts casos s’han arreglat les teulades per a que no entre l’aigua i faça malbé tota l’estructura, però massa vegades el que trobem a gran part del territori valencià, a les zones d’interior sobre tot, i a les comarques rurals, són construccions destruïdes o en procés de destrucció. Aquest procés, durant moltes dècades, no ha estat un punt d’atenció, ni de la població local ni d’institucions fortes que podien intervindre en la seua conservació. Malauradament i aprofitant l’aïllament, s’han donat molts casos d’espoli, de pedres, de bigues, fins i tot de mobiliari i elements decoratius tant d’interior com d’exterior.

Sovint aquestes imatges de l’abandó em porten a imaginar com, les persones que hi vivien, havien alçat, pedra a pedra, cada mur, cada bancal dels voltants, i havien treballat i viscut amb un gran respecte a la natura, sense un ús abusiu dels recursos. Persones que considero molt sàvies i que a vegades penso, que afortunadament no han vist tanta degradació que envolta tot allò que van construir.

I ara, com habitem aquest territori rural tan maltractat durant dècades?.

Ja m’agradaria tindre resposta engrescadora i encoratjadora però el panorama és una mica advers. Ara que hi ha més interés per viure i revitalitzar zones rurals, aquell abandó de dècades, fa que l’oferta d’habitatges disponibles als pobles siga insuficient, tant per a joves del poble com per a persones nouvingudes que voldrien establir-se als pobles.

Però, no ens desanimem. Van apareixent fórmules que esperem porten beneficis als pobles. Algunes ajudes per a rehabilitar cases o crear vivendes, oficines d’assessorament, iniciatives que promouen noves estratègies…

Una estratègia que sembla està donant resultats positius a altres territoris, i que està inspirada en la tradicional masoveria catalana, d’on agafa el nom, és la masoveria urbana. Una alternativa a la compra i al lloguer. Consisteix a que una persona propietària cedeix el seu habitatge, pel temps que s’acordi, a una altra a canvi que assumeixi la rehabilitació i el manteniment. Interessant, no?.

I sense ànim d’aigualir la festa, recordem: Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge.