Fanecada

Fanecada, popularment “fanecà” o el seu plural “fanecaes” és la mesura bàsica tradicional de la superfície cultivada a les terres valencianes. Ho és, amb permís de jovada, sis fanecades, allò que amb un animal es llaurava de mitjana en un dia, la mesura que abans li va precedir com a referència bàsica. Una fanecada és una superfície de terra, entre 831 i 832 metres al territori valencià, excepte a Llíria on és menor, de 721 (sempre n’hi ha una excepció a la regla). La utilització de la fanecada va sobreviure a l’aplicació per llei en tot l’Estat del Sistema Mètric Dècimal aprovada l’any 1849. Això encara que malauradament als darrers anys la competència d’hectàrea és més evident. Esperem que el terme fanecada resistisca millor que les seues germanes menors a les terres valencianes, fins fa poc també d’ús habitual. Ens referim a quartó (208 metres), una fanecada en té quatre, o braça (16 metres), en té dos-centes, cinquanta per quartó. Això doncs el pam fa més que sols ha restat d’ús a la parla.

L’ús de la paraula fanecada ha anat més enllà de l’estricta utilització com a mesura superficial. A la nostra llengua expressions com per exemple “tinc unes fanecades a…la Bassa Blanca”, pel que fa a la localització; “Pep té moltes fanecaes”, per assenyalar a propietaris de mitjanes o grans extensions de terra, entre altres exemples, han sigut o són d’ús habitual. Ahí la paraula fanecada reemplaça a camp o a superfície segons el cas.