Violència de gènere

Segons el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), la violència de gènere és definida com a “actes de violència física o psicològica exercida sobre una persona a causa del seu gènere o sexe, especialment quan afecta les dones.” Aquest concepte també és àmpliament reconegut per organismes internacionals com l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els qui el descriuen com qualsevol acte de violència basat en el gènere que resulta en, o és probable que resulte en, mal físic, sexual o psicològic per a les dones, incloent-hi amenaces de tals actes, coerció o privació arbitrària de la llibertat, ja siga que ocórrega en la vida pública o privada.

El terme “violència” prové del llatí violentia, que implica força o vigor. D’altra banda, “gènere” deriva del llatí genus, que significa tipus o classe, referint-se a les diferències socials i culturals més que biològiques entre homes i dones.

Segons l’article citat en la pagina web del observatori de la violència (https://observatorioviolencia.org/la-violencia-invisible-una-realidad-en-el-mundo-rural/), en el context rural, la violència de gènere presenta característiques i desafiaments únics. La falta d’anonimat i la proximitat de la comunitat poden dificultar la denúncia i l’accés a serveis d’ajuda. A més, les dones rurals sovint enfronten barreres addicionals com la dependència econòmica i la falta de recursos locals específics.

Revisant diferents articles fàcilment accessibles en internet, s’observa una tendència constant a destacar els aspectes negatius de l’entorn rural en relació amb la violència de gènere. S’esmenten amb freqüència rols sexistes tradicionals, dominació masculina, violència invisible i normalitzada socialment, i més. Aquesta perspectiva sovint carrega l’entorn rural amb un pessimisme que no sempre reflecteix tota la realitat.

Per a il·lustrar un enfocament més equilibrat, sense caure en el romanticisme, considerem la història d’un cas atès pels serveis socials de la Mancomunitat Els Ports en 2020. En un petit poble, els veïns van alertar a la Guàrdia Civil sobre crits i senyals clars que un home estava atacant a una dona, presenciat pel seu fill menor d’edat. La resposta va ser ràpida: guàrdies civils, un metge i una treballadora social es van mobilitzar immediatament per intervenir.

Al llarg de les intervencions realitzades per a atendre aquesta família, es van trobar amb dificultats, la qual cosa és innegable. No obstant això, també és cert que l’entorn rural va proporcionar una protecció que va permetre a aquesta família assentar-se en un altre poble de la comarca, on ara viuen en un entorn segur.

Per a abordar efectivament la violència de gènere en el món rural, és essencial implementar polítiques públiques específiques i augmentar la formació de professionals en aquestes àrees. Es necessita una major sensibilització i recursos per fomentar la independència econòmica de les dones, a més de crear campanyes de conscienciació que reflectisquen la realitat rural. La col·laboració amb les comunitats locals i l’aprofitament de la seua cohesió social poden ser eines poderoses per a erradicar la violència de gènere.

En resum, la violència de gènere és un problema complex i multifacètic que requereix una comprensió profunda i un enfocament integral, especialment en el context rural on les víctimes enfronten desafiaments addicionals. No obstant això, l’entorn rural, amb les seues característiques úniques de suport comunitari i proximitat, pot oferir una protecció i un suport valuosos per a les víctimes, demostrant que amb la implementació de polítiques adequades i el suport comunitari, és possible avançar cap a l’erradicació d’aquest mal social.