Soledat

Si es busca “soledat” al Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com a primera accepció apareix “falta voluntària o involuntària de companyia”. Aquesta definició fa pensar que, en efecte, hi han distintes concepcions de la soledat, entesa aquesta com un sentiment desitjat, o pel contrari, una imposició per la manca de xarxa social, familiar i/o d’ inclusió social. Per altra banda, l’aïllament social és la conseqüència tangible, observable, de la soledat no desitjada. És la realitat visible que emergeix del sentiment no triat de soledat, i per tant, per a prevenir-la, és important tenir en compte en quin context s’està donant i quins son els factors que la causen.

Segons dades del 2024 de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada, en España s’estima que el 20% de les persones sofreixen soletat no desitjada. I de les diverses investigacions que s’han dedicat a estudiar els factors de risc i els factors protectors de la soletat, queda clar que les variables sociodemogràfiques contribueixen a augmentar o disminuir el risc del sentiment de soletat no desitjada. Les troballes dels diferents estudis suggereixen que els grups amb major risc de sentir-se sols son: les dones, les persones majors, les persones no casades o que no tenen una parella confident, les persones que viuen soles, les que tenen nivells més baixos d’estudis, les persones que tenen menys ingressos econòmics i aquelles que pertanyen a minories ètniques.

Però ara bé, com de determinant és la dimensió territorial per a l’evolució o prevenció del sentiment de soledat no desitjada, i per tant, de l’aïllament social? Com pot afectar el fet de viure a un entorn rural?

Diu Jong Gierveld & Havens, (2004) que l’oposat a l’aïllament social és la participació social i l’oposat a la soledat és el sentiment de pertenència o de sentir-se integrat socialment. En efecte, sabem que el sentiment de pertenència, no només a una comunitat, sinó també a un lloc, pot ser protector de determinades problemàtiques socials. En les zones rurals es comparteix un mateix entorn i ens reconeixem en ell, l’estimem i el compartim, així com compartim també els espais naturals que ens dóna el propi entorn. Per tant, en aquest context, pot ser més difícil sentir-se alienes a la resta, desconnectades, i per tant, aïllades socialment.

Així, és en l’entorn rural on es poden donar en més facilitat espais propis que fomenten la participació comunitària i la inclusió social, antídots contra el sentiment de soledat, principal inductor de l’aïllament social; i per tant fomentar l’adquisició de xarxes socials de suport. Però, potser no és tant el lloc on es viu, sinó les persones que formen aquesta comunitat les que detecten aquesta realitat i ajuden a prevenir-la. I el més significatiu, es fa d’una forma natural: és aquesta mateixa comunitat la que intervé, demana ajuda, és protectora i al mateix temps preventiva. I encara que, com s’ha dit abans, no és tant el lloc on es viu sinó les persones que el conformen, el context és determinant per a construir comunitats compromeses, i en les zones rurals aquestes oportunitats tenen més força i ,per tant, millors possibilitats de previndre aquesta realitat.

Posant exemples viscuts a la Comarca dels Ports, als Serveis Socials de la Mancomunitat Els Ports, la majoria dels cops les situacions d’aïllament social son detectades per veïns o gent del poble, que son els que avisen i posen la veu d’alarma perquè des d’aquests serveis es puga intervenir.

Però, malauradament, no es pot passar per alt la falta de recursos que comporta viure en un entorn rural. Mancances que es reivindiquen per part d’aquelles persones que apostem per la ruralitat, però que no ajuden a l’hora de pal.liar aquesta problemàtica. Des de recursos sanitaris de salut mental i associacions relacionades amb aquesta problemàtica, fins a diversitat de llocs d’oci i participació comunitària, o transports als nuclis urbans. Així, davant d’aquesta falta, és important treballar des de la prevenció, mitjançant campanyes, tallers o xerrades que fomenten la consciència de la importància de l’autocura i del benestar psicosocial. Un treball que s’ha de fomentar des de les mateixes institucions i agents socials dels municipis.

Al cap i a la fi, la soledat no desitjada és una realitat punyent en el nostre entorn que afecta a un nombre significatiu de població i representa un repte social d’importància creixent. No es tracta de romantitzar la ruralitat, sinó de posar en valor la intervenció natural de les comunitats determinades per un context geogràfic, demogràfic i social específic,  com son les zones rurals. Així com, posar damunt la taula totes aquelles dificultats, que fan que la problemàtica de l’aïllament social siga una tasca més difícil de previndre dintre d’aquest mateix context, i poder trobar solucions efectives.