Pedra en sec

La pedra en sec és una tècnica constructiva en què s’utilitza únicament i exclusiva pedres de mides diverses sense cap altre material per a la consolidació entre elles. Les pedres estan les unes en contacte directe amb les altres, encaixades de forma adequada i formant un tot sòlid i resistent. La tècnica de la pedra en sec fou declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2018 i al País Valencià. Com a bona part del Mediterrani, les mostres de construccions en pedra en sec són immenses i entre elles cal destacar els milers de quilòmetres de murs de pedra en abancalaments i camins ramaders o els milers de casetes de pastor disperses per tot el territori valencià.

Les característiques de les construccions són similars arreu però la tècnica s’adequa en cada cas a la tipologia del material (la pedra) en cada lloc. Així, la tècnica constructiva és sensiblement diferent en funció de les característiques de la matèria primera, però sempre amb una constant: la presència exclusiva de pedres com a material constructiu.

Aquesta tècnica ha estat transmesa entre generacions i durant segles, cosa que es pot comprovar en comparar les construccions en pedra en sec que es troben als jaciments de l’edat del ferro, per exemple, amb les actuals. És el material disponible qui condiciona la tècnica i, com aquest segueix sent el mateix, la tècnica pràcticament no ha patit modificacions més enllà de les associades a les eines necessàries per a l’extracció i treball de la pedra. Amb tot, en moltes construccions el treball fet sobre la pedra abans de ser col·locada és inexistent, motiu que originà el refrany de tota pedra fa paret.

En tractar-se d’una tècnica constructiva popular, en mans de gent anònima i associada a les necessitats de la pagesia i la ramaderia, sovint ha estat menystinguda i poc valorada. Afortunadament la mirada sobre la pedra en sec ha canviat en les darreres dècades i ha passat a ser considerada un actiu patrimonial valuós que cal conèixer i conservar.