Fer culiveles és una de les maneres de jugar una persona major i una petita. És molt fàcil de practicar, perquè no necessita objectes addicionals i perquè es pot dur a terme en qualsevol lloc i en qualsevol moment. La persona major s’escamarra mentre la menuda, que s’havia situat enfront i estaven encarats, mirant-se, s’aproxima a l’altra tant com pot,...
Paraula aportada per Artur Aparici
Límit visible de la superficie terrestre, on semblen juntar-se el cel i la terra. A les terres muntanyoses sol ser la línea de carena de les serres que ens envolten. Un horitzó tallat en pedra que porta ahí des de fa milers, millons d’anys, acompanyant la vida. Es mira a l’horitzó quan es treballa al bancal, per vore com avança...
Paraula aportada per Jorge Cruz
El diccionario de la Real Academia de la Lengua española define “gobernanza” como: “Forma de gobernar, especialmente si es eficaz y adecuada a los fines que se persiguen”. Por lo tanto lo considera un término sinónimo o afín al de gobernar. Etimológicamente, la palabra “gobernar” viene del griego κυβερνᾶν kybernân, pilotar una nave. De este modo se entiende que la...
Paraula aportada per Luís del Romero
Si es busca “garrofer” al Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, remitix a “garrofera” (sí, en femení!), definida com “arbre perennifoli (Ceratonia siliqua) de fulles persistents i paripinnades, el fruit del qual és la garrofa”. Hi ha, en efecte, garroferes femelles, garrofers mascles i també hermafrodites. La major part de les garroferes dels secans valencians són femelles de les...
Paraula aportada per Jorge Cruz
Acció consistent en fer passar una determinada matèria per un garbell amb la finalitat de separar les parts fines de les més gruixudes. Tradicionalment s’ha garbellat (i encara es garbella) al món agrícola per separar els fruits d’altres elements que no es volen a la collita. Per exemple, antigament s’utilitzava per separar els grans dels cereals de les pellofes. Degut...
Paraula aportada per Jaime Pla
Un forastero es simplemente alguien que llega de fuera. En muchos pueblos, “ser de aquí” siempre ha tenido un peso simbólico que va más allá de vivir muchos años en el mismo sitio. Tradicionalmente, para ser considerado del lugar, no bastaba con residir en él, también había que haber nacido ahí, tener raíces, familia, o un mote o apodos heredados....
Paraula aportada per Pilar Pau