La biomassa és el conjunt de matèria orgànica d’origen vegetal o animal susceptible de ser aprofitada per a la producció d’energia. En origen és energia del Sol convertida en matèria per les plantes. En l’àmbit rural, inclou tant la biomassa forestal (derivada principalment de la llenya i de restes de fusta, fullaraca i altres subproductes dels ecosistemes boscosos) com la...
Paraula aportada per Ferran Dalmau-Rovira
La RAE defineix la biodiversitat com «la varietat d’espècies animals i vegetals en el seu medi ambient». Aquesta definició peca de reduccionista en no contemplar tots els organismes que poden viure en un determinat indret, com ara els bacteris microscòpics i altres microorganismes, o els fongs (regne Fungi), que són determinants i que exerceixen un paper important en el funcionament...
Paraula aportada per Joan V. Pérez Albero
Del llatí bancalis, derivat de bancus, que significa banc o seient. A un document de 1105 citat per Balari i Jovany —diu Coromines al Diccionari Etimològic— apareix bancal com un banc llarg de fusta o caixa-banc, també apareix com peça de tela per cobrir un banc o bé, peça de llana per cobrir la pasta en dur-la al forn. Fa...
Paraula aportada per Manolo Asensi
Del llatí antic asciata: «Estri proveït d’una ascia o aixa». Derivat comú a tot el romànic hispano-pirinenc: enxada, exada, axada, aissada, açada, aszata, azada. Les primeres aixades que van aparéixer en l’agricultura foren de pedra o de fusta i, encara que rudimentàries, compliren la tasca de remoure la terra a fi de sembrar o preparar-la per a tal cosa. S’estima...
Paraula aportada per Manolo Asensi
Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, li corresponen entre d’altres les següents accepcions. Situació en la qual hom troba satisfetes les necessitats de la vida, benanança. Estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets. Benestar social (Sociologia). Situació d’una societat en què hom té cobertes les necessitats bàsiques, gaudeix de les màximes possibilitats de desenvolupament...
Paraula aportada per Anna Cecilia García Monfort
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua recull les següents definicions de dona: f. Persona del sexe femení, especialment quan ha arribat a l’edat de la pubertat, i més especialment quan es troba en l’edat madura. «La xiqueta s’ha fet una dona. L’estudi mostra que les dones són més prudents». f. Muller. «Vindrà al sopar sense la dona». f. Persona de sexe...
Paraula aportada per Alba Calvo Boix