Segons el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), la violència de gènere és definida com a “actes de violència física o psicològica exercida sobre una persona a causa del seu gènere o sexe, especialment quan afecta les dones.” Aquest concepte també és àmpliament reconegut per organismes internacionals com l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i l’Organització Mundial de la...
Paraula aportada per Júlia Lugo Cid
A qualsevol dels diccionaris que consultem veurem que la paraula vellesa traspua pessimisme en totes les seues afeccions: darrer període de la vida, qualitat de vell, senectut, estat de deteriorament, gastat per l’ús… En referir-nos a la pròpia vida podríem dir que açò s’acaba, i fins a cert punt és així, però ho podem mirar amb uns altres ulls. Vellesa...
Paraula aportada per Julio Monfort
Si es busca “soledat” al Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com a primera accepció apareix “falta voluntària o involuntària de companyia”. Aquesta definició fa pensar que, en efecte, hi han distintes concepcions de la soledat, entesa aquesta com un sentiment desitjat, o pel contrari, una imposició per la manca de xarxa social, familiar i/o d’ inclusió social....
Paraula aportada per Clàudia Fabregat Monfort
Allò que passa “entre la infància i l’edat madura”1, és a dir, només acabar el primer període de vida1, que pareix fàcil, però es produeixen canvis hormonals, físics, emocionals i de pensament. Ben similars a una muntanya russa d’emocions i experiències fins a arribar (suposadament) a l’època de vida on les persones assolim el complet desenvolupament 2. La joventut comprén...
Paraula aportada per Zaira Fabregat y Elia Calvo
Proviene del inglés urbanite y es un adjetivo que se utiliza para definir una persona o grupo que habita en la ciudad. Suele referirse a sujetos cuya cultura, forjada en la ciudad, está totalmente desvinculada de las formas de vida propias de las sociedades o paisajes rurales. El/la urbanita no solo no conoce los saberes propios del campo; tampoco entiende...
Paraula aportada per Vicente Ferrer
En termes generals, la funció del transport consisteix a traslladar, d’un lloc a un altre, béns o persones en un espai físic per facilitar la mobilitat i l’accessibilitat al territori i, per tant, a diferents enclavaments geogràfics. Al parlar d’un bé públic implica que aquest servei es desenvolupa per compte d’altri a canvi d’una contraprestació econòmica. Si atenem al transport...
Paraula aportada per Alba Nacher Giner