Ruralia Digital és un diccionari col·laboratiu de termes vinculats al món rural.
«Dir» el món rural no ha sigut mai una tasca fàcil.
Les paraules d’aquest Diccionari Rural volen nodrir el debat comunitari a propòsit de la realitat actual i del futur del medi rural.
Les caixes rurals i les caixes d’estalvi han sigut molt més que simples entitats financeres. Des de principis del segle xx (especialment al País Valencià) han representat autèntics pilars per al desenvolupament dels pobles. No eren només bancs: eren institucions arrelades a la terra, íntimament connectades amb la gent, amb les cooperatives agrícoles, amb els xicotets comerços i amb aquelles...
1 accepcions
La toponimia es la rama del conocimiento que trata sobre los nombres de los lugares y elementos físicos, como por ejemplo las partidas, los parajes, los núcleos habitados (ciudades, pueblos, aldeas, masías…), los corrales, etc. Las referencias toponímicas que conocemos han llegado a nosotros a través de dos medios. Por un lado, a través de cartografías y libros; por otro,...
1 accepcions
Del lat. schŏla, «ocio dedicado al estudio», y lat. ruralis, «relativo al campo». Escuela rural. Dos palabras sencillas, pero con resonancias profundas. La Real Academia Española define rural como «perteneciente o relativo a la vida del campo» y escuela como el lugar de instrucción. Sin embargo, uniendo ambas voces no obtenemos solo un edificio donde se enseña, sino un concepto...
1 accepcions
La caça, com a activitat humana, té la mateixa història que la pròpia humanitat. eN moltes comarques valencianes forma part del teixit social i cultural, i ha estat vinculada tradicionalment a l’alimentació, al control cinegètic i a una relació ancestral amb l’entorn natural. Però els temps han canviat. L’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, la regressió de la ramaderia extensiva...
1 accepcions
Òbviament, Poble. L’olor de fum en la quietud de les vesprades fredes, la tonada de l’esmolador, el soroll del camió del gas i del rodar de les botelles, les rialles dels xiquets en tornar de l’escola, el rebombori del muntatge de les barreres, l’olor agredolç del ferment en entrar al forn. El bordar dels gossos a les nits, els pollastres...
1 accepcions
Del lat. sapĭda, «que tiene buen gusto», «sabrosa», y este de sapĕre, «tener sabor», «saber». Según el diccionario de la Real Academia Española, una sabia es (definida de manera muy previsible —ay, la lexicografía y sus acepciones casi circulares) aquella «que posee sabiduría». Pero en el mundo rural este término trasciende la mera acumulación de conocimientos para designar a una...
1 accepcions
© 2025 Ruralia Digital. Tots els drets reservats.
