Suggeriments per a la redacció

No ha de ser fàcil redactar les entrades d’un diccionari. Cap dels quals ens hem embarcat en aquest projecte som lexicògrafs, però intentarem fer un treball digne i útil. Hem preparat alguns suggeriments per a la redacció que ajuden a harmonitzar l’estil de les entrades i, a més, contribueixen a guardar els aspectes formals d’un diccionari que, al cap i a la fi, és el model al qual s’adscriu el nostre projecte.

• El diccionari és bilingüe: la llengua de redacció de cada entrada és una decisió de l’autor/a. Tria entre el valencià i el castellà, la llengua que prefereixis tant per a la teua redacció com per a l’edició. Si t’és més còmode redactar en castellà, però prefereixes que el terme s’edite en valencià, ens encarregarem de la traducció i/o revisió. Ens agradaria que hi haguera una certa paritat entre totes dues llengües i, en algun cas, l’equip de treball proposarà una llengua de redacció. Però sempre la decisió final serà de l’autor/a.
• Començar el text amb la referència a una definició (pròpia o presa d’un diccionari clàssic, com el de la RAE, el María Moliner, el Diccionari Etimològic de Joan Coromines o similar); o amb la referència a l’etimologia del terme. A partir d’aquest començament, tot és lícit per a arribar al contingut que es vulga aportar: contradir, assenyalar els oblits, retorçar el sentit, apuntar les especificitats rurals, etc.
• Si la veu pot ser abordada des de diverses perspectives, pot fer-se -igual que en els diccionaris a l’ús- una enumeració d’accepcions. En els diccionaris a l’ús sol fer-se numerant cadascuna de les accepcions.
• Convé utilitzar exemples concrets del territori valencià, citant, si és convenient, municipi(s) i/o comarca(s) de referència. En el cas de successos o processos concrets, tal vegada és aconsellable citar dates que emmarquin cronològicament l’exemple.
• Citar, si és possible literalment, els termes que han estat reexpedits a la veu definida. En alguns casos s’ha retingut com a veu d’entrada un terme poc usual però, carregat d’intenció o, almenys, de sorpresa. Així, el terme “comunitari” no està definit sinó, que es remet a “tanda vila” on es tracten les diverses maneres de treball comunitari i solidari tan habituals en el medi rural com el jornal de vila, el tornallom, la dula i altres. Les veus “llavador” i “safareig” remeten a “sabó”, una porta d’entrada inusitada al món de la sociabilitat femenina en els safaretjos, a la rica simbologia de la roba neta i bruta, de la blancor, etc. Al terme “foraster”, de gran força expressiva es remeten “hippies”, “neorurales”, “nous pobladors”.
• Aportar informació significativa, que pot ser en alguns casos dades numèriques (i en aquest cas convé citar la font i any/època a què es refereixen les dades); una explicació històrica; una cita textual que servisca adequadament al propòsit de l’autor/a; una història real que puga xifrar el sentit últim de l’article.
• És recomanable acabar sempre el text amb una mirada al futur: quins són els reptes principals; les tendències més destacables que es detecten entorn del tema tractat.
• Respecte a l’estil, animem a no defugir la sorpresa, el gir argumental, el to evocador o poètic que faça de la lectura del diccionari un moment grat, amb capacitat d’emocionar.
• S’ha acordat tres extensions tipus per als termes definits: llarga, amb un màxim de 1000 paraules; mitjana, 500 paraules; i curta, 150 paraules. Encara que la versió digital ens permet una certa flexibilitat.

 

Funcionament

La versió digital estarà administrada per tres o quatre persones que rebran propostes de noves paraules o accepcions. Aquestes persones estaran en contacte amb les persones interessades a participar. En última instància prendran decisió sobre la incorporació de la paraula o nova accepció proposada.

Aquestes persones assumiran el càrrec per uns temps determinat ja que aquest serà rotatiu. En un primer moment les persones que assumeixen el càrrec són:

• Persona 1:
• Persona2:
• Persona 3:
• Persona 4: