Migració (humana)

Desplaçament d’una persona o d’un grup de persones des d’un territori fins a un altre per establir-s’hi d’una manera temporal o permanent.

Les migracions es poden vincular amb raons ambientals, econòmics, laborals o polítics. Poden ser internacionals o internes, en funció de si es creuen fronteres reconegudes o no. A més, es consideren que són de curta durada si es canvia de residència habitual entre tres mesos i un any o de llarga durada si és de més d’un any.

Les migracions constitueixen un fenomen que, al mateix temps, fa al·lusió a dos processos. En concret, en funció de si es pren com a referència el territori d’origen o de destinació, es distingeixen entre emigració i immigració, respectivament. A tot això cal afegir que, quan es tracta d’un procés que perdura en el temps, es pot arribar a convertir en una pràctica quotidiana amb possibilitats de configurar una nova cultura popular.

En la línia de l’anterior, les migracions amb origen rural constitueixen un fenomen que existeix des de ben antic, que s’han caracteritzat per la seua complexitat i que han modelat la història recent de les societats on han aparegut. Abans que res cal destacar que existeix un debat inacabat a l’hora de delimitar els espais rurals. Aquest fet dificulta aproximar-se quan es pot parlar o no de migracions vinculades amb els espais rurals. Lluny de desaparéixer, es tracta d’una problemàtica que s’ha accentuat a conseqüència de l’homogeneïtzació cultural i dels usos i costums així com per la millora de les infraestructures de comunicació.

Fins a les últimes dècades del segle XX, bona part dels espais rurals occidentals es van caracteritzar per ser territoris d’emigració. Cap als anys del canvi de mil·lenni va emergir una realitat insospitada: les àrees rurals van passar a ser receptores de població. De fet, són territoris que han passat a comptar amb un atractiu creixent.

Les comarques valencianes interiors es van veure molt afectades per l’emigració de població rural. Com a resultat, existeix una dicotomia territorial singular: el dinamisme litoral contrasta amb la realitat sociodemogràfica de les zones més allunyades de la costa, en especial a la província de Castelló. Les investigacions existents han sigut incapaces d’encontrar un únic responsable. De fet, existeix un consens a l’hora de considerar les migracions rurals com un fenomen amb múltiples causes per al qual no existeixen ni solucions fàcils ni ràpides. És per això que cal buscar mecanismes que ajuden a gestionar la nova realitat demogràfica rural.