Llavor

És l’estructura vegetal encarregada de la reproducció sexual de les plantes superiors. L’encreuament de la part masculina i femenina en la llavor dóna diversitat genètica i capacitat d’adaptació a canvis ambientals, alhora que incrementa les diverses formes possibles. Està formada per l’embrió, una reserva nutritiva i uns teguments amb capacitat de resistència mentre arriben les condicions favorables per a germinar.

En Agronomia és un element bàsic de la producció, origen i principi de tot cicle de cultiu, és la collita en potència. La llavor és la sembra de l’any present i dels futurs. També és aliment i collita, pels nutrients concentrats que aporta. Considerem per igual la llavor botànica i els òrgans de multiplicació vegetativa.

Els llauradors tradicionals saben molt de llavors, la seua feina és observar-les per triar les millors en les seues parcel·les i en la taula familiar, també guardar-les, provar-les i canviar-les. Aquesta tasca adaptativa intensifica la domesticació dels tipus salvatges, donant lloc a la diversitat d’origen humà, la diversitat cultivada. Així tenim milers de varietats locals que ens han alimentat des dels orígens de l’agricultura, i que ens han arribat com la millor herència per a fer un cultiu sostenible en el temps.

Però amb l’evolució de l’agricultura els llauradors han perdut el control d’aquest recurs bàsic per la sobirania alimentària. Ara les cases comercials de l’agroindústria tenen l’exclusivitat en el seu comerç. Legalment, llavor és aquell material de reproducció que està descrit morfològicament, que compleix certes característiques i que poden vendre les empreses autoritzades.

Hem de recolzar les iniciatives que busquen que les llavors seguisquen en mans dels agricultors, per a que evolucionen adaptant-se als canvis ambientals i a les necessitats dels productors i dels consumidors, sols així assegurem la sobirania alimentària.