Joventut

Allò que passa “entre la infància i l’edat madura”¹, és a dir, només acabar el primer període de vida¹, que pareix fàcil, però es produeixen canvis hormonals, físics, emocionals i de pensament. Ben similars a una muntanya russa d’emocions i experiències fins a arribar (suposadament) a l’època de vida on les persones assolim el complet desenvolupament ².

La joventut comprén les edats de “12 a 30 anys”³, anys en què se sobreviu a l’adolescència, el període d’estudis, l’entrada al món laboral, independència del nucli familiar, intent d’emancipació, entre altres experiències que ja depenen de les vivències personals de cadascú, però que afectaran directament en la personalitat de l’individu. Podríem definir-ho com un estat de supervivència variable en cerca de conéixer-se i conéixer a la comunitat on pertanyen, dins del dubte de si volen pertànyer.

La joventut correspon a la “qualitat de ser jove”¹, però a quins paràmetres respon aquesta qualitat? Perquè segons com bufa el vent, correspon a una qualitat catastròfica, malfeinera i que menysprea l’autoritat o correspon al futur, innovació, lluita i força.

Així i tot, segur que heu escoltat als carrers dels vostres pobles Guaita quina joventut!, fent referència a “cojunt de joves”¹, valorant la seua vitalitat i veient-los des d’un punt de vista nostàlgic rememorant temps passats. Perquè, com és que malgrat d’aquest debat intern, moltes persones enyoren aquest període de temps viscut.

Respon a una dualitat que mentre s’adapta, lluita per canviar.

Posem atenció en el context on la joventut creix, venen d’un període amb una dependència de les persones adultes a tenir una independència (de vegades forçada), en el moment en què la construcció de la seua identitat és la seua principal finalitat. Si parem atenció, als municipis rurals manquen d’espais d’oci educatiu, i els espais d’oci que existeixen són vinculats a alguna extraescolar o a espais festius de consum. Així i tot, tenen un fort reforç de la comunitat que els cuida i potència les seues capacitats, les relacions intergeneracionals són la base del seu context.

Podem afirmar que gràcies a aquesta carència d’oci i al suport de la comunitat, que reforça el seu sentiment de pertinença, es generen agrupacions autoorganitzades amb l’objectiu de cobrir aquesta necessitat d’oci i d’aquesta realitat. Quantes agrupacions o entitats locals o comarcals liderades per joves són la clau per al manteniment de les tradicions, celebracions i activitats als nostres pobles, persones que pel simple fet de correspondre a una edat, continuen amb el “llegat” de les normes no establertes.

La joventut acaba sent el motor de canvi i cohesió als pobles. No només mantenen vives les tradicions i celebracions, sinó que, amb el seu dinamisme i iniciativa, renoven i enriqueixen la cultura del seu entorn. Donant vida i continuïtat a normes i costums no escrites que defineixen la identitat comunitària, la joventut és guardiana del llegat col·lectiu.

1. Diccionari Normatiu Valencià de l’AVL

2. Gran Enciclopedia Catalana

3. Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut.