Excursionisme

Per al Diccionari Normatiu Valencià hi ha dues accepcions d’excursionisme. Una referida a l’oci, “exercici i práctica de fer excursions”. L’altra esportiva, “conjunt de diverses activitats que es realitza a la muntanya, com ara l’alpinisme o l’escalada”. L’excursionisme té una relació paradoxal amb el medi rural. Aquest és el seu escenari, especialment el territori més muntà. Però va nàixer ja fa més d’un segle com un fenòmen urbà.

Al País Valencià l’excursionisme sorgix en les primeres dècades del s. XX en una cruïlla de tendències diverses. L’interés de la burgesia per l’esport i la moda de la natura es fa patent en les activitats del Círculo Arte y Sport o la Peña Alpina, ambdues alcoianes. L’excursionisme científic-escolar veia en les eixides al camp una poderosa ferramenta de formació. El krausista Eduardo Soler y Pérez, nascut als peus d’Aitana, va ser un decidit impulsor. Davant de les deficients condicions de vida de la major part de la població, l’higienisme oferia a alguns xiquets i xiquetes uns dies de bona alimentació i aire lliure mitjançant les colònies escolars. Una de les primeres la va organitzar el Patronato de la Juventud Obrera de València en la Cueva Santa de Altura (1906). En pocs anys ja disposava d’un alberg propi en la Prunera (Serra). L’escultisme, per la seua part, havia arribat el 1912 a la ciutat de València i el 1927 ja celebrava el I Campament Regional a Alcoi. El moviment obrer s’hi va afegir a l’excursionisme per raons higienistes i, també, al concebre la muntanya com veritable escola dels nous homes i dones que requeria la transformació social. L’alcoiana Sociedad Naturista Cultural practicava als anys vint un nudisme pioner a la seua seu “natural” del paratge dels Canalons. A la ciutat de València sorgiren els anys vint i trenta grups de noms reveladors com ara Montañeros Valencianos, Idealistas Prácticos, Grupo Laborista Esperantista, Sociedad Teosófica. Per últim, l’incipient nacionalisme valencià va seguir l’exemple català en fer de les excursions un mitjà de coneixement i estima del país a la recerca de trets identitaris. Les entitats excursionistes havien de ser eines de mobilització i enfortiment d’aquest nou esperit cívic.

Tot plegat, l’excursionisme valencià era més aviat feble quan la Colla Excursionista El Sol va liderar la convocatòria de la I Acampada de Germanor Excursionista del País Valencià en juliol de 1936 a la Vallesa de Mandor (Paterna) per tal de fundar el Centre Excursionista de València. El colp d’estat i la guerra van truncar els projectes. El Centre Excursionista de València va haver d’esperar fins 1946 per constituir-se, seguit pel Centre Excursionista d’Alcoi el 1949. El 1963 es va crear l’actual Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana de la qual formen part més de 400 entitats i seccions, escampades per totes les comarques. L’excursionisme ja no és un fenòmen ni minoritari ni exclusivament urbà.

Durant la segona meitat del s. XX les entitats excursionistes han promogut un oci esportiu amb un cert compromís nacionalista, en particular amb la llengua. Varen crear una modesta xarxa de refugis. L’escalada, l’esquí alpí i de muntanya, l’espeleologia, i l’alpinisme es practiquen de manera habitual i amb bon nivell tècnic. En els anys setanta es va afegir l’interés per la protecció mediambiental i el patrimoni cultural; i es va iniciar l’abalisament de camins rurals, dels quals els més coneguts són el Senders de Gran i Petit Recorregut (GR i PR). Ajuntaments i altres actors s’han sumat a la senyalització de camins rurals i de muntanya. En alguns casos ha calgut una prèvia recuperació de la pròpia infraestructura. L’auge dels senders senyalitzats ha fet que el terme “senderisme” amague l’ampli ventall de facetes que ha caracteritzat l’excursionisme valencià. Durant més d’un segle, l’excursionisme ha estat motor per a la freqüentació del món rural valencià. Amb els seus campaments, excursions, llibres, xarrades i aplecs s’ha bastit una determinada manera d’enllaçar les societats urbanes al món rural. Però eixa cultura excursionista compromesa amb el futur rural es troba a hores d’ara, dissortadament, en perill de diluir-se pels canvis radicals de l’associacionisme cultural i esportiu.