Empeltar

Empeltar és l’acció de dur a terme un empelt entre dues plantes o arbres, és a dir, entre el portaempelts i entre l’esqueix de la varietat que es vol empeltar.

Empeltar és un procés especialment comú en algunes dels cultius que més abunden al nostre territori. Se solen fer empelts entre arbres fruiters, com ara l’albercoquer, l’ametller, el presseguer, o l’aranyoner. En aquest cas, cal destacar que l’empelt és possible degut a que aquests arbres formen part de la mateixa família, és a dir, dels prunus. No obstant, aquest cas també es dona amb els cítrics (citrus), l’olivera (olea) o amb les pomeres (malus). En el cas d’aquests últims, un dels empelts més comuns és el de la taronja Navelina sobre un taronger bord.

L’objectiu principal d’empeltar és per tal de fer front a la impossibilitat de generar per esqueix nous arbres fruiters. Tot i que aquest és el motiu principal de realitzar un empelt, n’existeixen altres que paga la pena mencionar. En primer lloc, es pot buscar l’aprofitament de les característiques d’una varietat en concret (el tamany, color o altres característiques del fruit, per exemple). En segon lloc, per motius econòmics. En algunes espècies, com l’albercoquer, la seua producció pot endarrerir-se fins els sis o set anys, mentre que un empelt sol començar a produir en aproximadament dos anys. En tercer lloc, i com es feia referència anteriorment, també se sol empeltar una varietat més dèbil sobre un peu (l’arbre ja plantat, que també rep el nom de portaempelt) més fort. Si tenim una planta resistent a determinades malalties o adaptada a unes característiques climàtiques concretes o de condicions de sòl específiques, però produeix un fruit bord o de roïna qualitat, se li pot empeltar una varietat compatible per tal d’obtenir una millor productivitat que, per ella mateixa seria un arbre amb problemes de vigor o viabilitat (Gispert, 2024). Un exemple d’aquest tipus d’empelt és el d’una varietat de pomera moderna (com ara la Golden) sobre una pomera franca. La pomera franca és molt més resistent que la varietat moderna, però la seua producció és més tardana. D’aquesta manera, l’empelt proporciona el millor d’ambdós “móns”. Finalment, també n’existeix una motivació estètica. Aquest tipus d’empelts solen realitzar-se en arbres ornamentals i que precisen d’una branca en una determinada localització per tal de completar un buit vegetatiu i donar estructura i volum a l’arbre en qüestió.

Normalment, per fer un empelt son necessaris diversos esqueixos, és a dir, rames relativament fines, de l’arbre que es vol empeltar. Solen realitzar-se diversos empelts a l’hora per tal de garantir l’èxit en, si no tots, alguns d’ells.

Existeixen diverses metodologies per tal de fer efectiu l’empelt. Una de les més utilitzades és la de l’empelt en forma de pua. Aquest consisteix a agafar un esqueix, fer un tall en forma de tascó, d’aquesta manera, hi ha més càmbium exposat i que entrarà en contacte amb la sàvia de l’arbre al qual s’empeltarà, suposant una major possibilitat d’èxit. Posteriorment, se sol cobrir l’empelt amb una cinta transparent (Cinta d’empeltar) per tal de conservar la humitat en aquest punt, que no deu assecar-se.

També se sol empeltar per aproximació en arbres que fusionen especialment bé amb esqueixos. En aquests casos se sol obrir un petit canal fins deixar exposat el càmbium de l’arbre a empeltar, per posteriorment posar-ne l’esqueix o rama d’altra varietat en aquest canal.

En el cas de l’empelt amb finalitats estètiques també se sol utilitzar l’empelt per taladre. En aquest cas no sempre és necessari un esqueix d’altra varietat si l’actual és la que precisament es vol preservar. En aquest cas, se solen deixar que cresquen “rames de sacrifici” de l’arbre per després dirigir-les a la zona desitjada. Aquesta rama que es deixa creixen serà la que després s’introduirà a l’orifici preparat pel taladre. Posteriorment se sol assegurar la rama a l’orifici amb alguna pasta per empelts o similar que a la seua vegada ajuda a mantenir la humitat la zona.