Biomassa

La biomassa és el conjunt de matèria orgànica d’origen vegetal o animal susceptible de ser aprofitada per a la producció d’energia. En origen és energia del Sol convertida en matèria per les plantes. En l’àmbit rural, inclou tant la biomassa forestal—derivada principalment de la llenya i de restes de fusta, fullaraca i altres subproductes dels ecosistemes boscosos—com la biomassa agrícola—procedent de residus generats en l’explotació de conreus. Històricament, aquesta energia ha representat el recurs fonamental per a la subsistència de les poblacions rurals, atès que ha proporcionat calor, cuina i, en alguns casos, matèria primera per a la producció de fertilitzants orgànics.

No obstant això, des de la revolució industrial i la migració a les ciutats, la disminució de l’activitat agroforestal tradicional ha propiciat que una part de la biomassa forestal s’acumule de manera antinatural als boscos. Quan els aprofitaments tradicionals (llenya, carbó vegetal, ramaderia extensiva) es redueixen o desapareixen, i s’apaguen tots els incendis (incloent els d’origen natural de baixa intensitat en hivern) la vegetació creix sense control, formant masses contínues i denses de combustible.

Això augmenta el perill d’incendis forestals de gran intensitat, ja que, com més elevada és la quantitat de biomassa seca acumulada, més difícil resulta controlar el foc. Els incendis d’alta intensitat tenen efectes devastadors sobre la biodiversitat, els sòls i el paisatge, i supose un risc per a la vida de persones, plantes i animals.

Aforisme: “el foc és bon servidor, però molt mal amo”. El foc menja biomassa. Controlat, (servidor) és un herbívor. Descontrolat, (amo) és un destructor.

Hidrologia i sequera:

La biomassa excessiva, a més, intercepta la pluja i redueix la infiltració de l’aigua al sòl. Un sotabosc massa dens retindrà una fracció notable de la precipitació, reduint la quantitat que arriba realment al sòl. A més els focs d’alta intensitat socarren el sòl, que en erosionar- se minva la capacitat hidrològica. Sòl, aigua, biomassa i foc formen part d’un tot. D’un cicle.

Tanmateix, la biomassa és un recurs o una amenaça potencial en funció de la gestió forestal (existent o inexistent). Representa una oportunitat per al desenvolupament rural, ja que la seua conversió en combustible renovable pot reduir l’ús de recursos fòssils i diversificar l’economia rural. De facte, la biomassa agroforestal té un valor energètic que, si s’aprofita de manera racional i ordenada, pot fomentar la sostenibilitat del territori. Les plantes de tractament i transformació de biomassa, així com els sistemes domèstics de calderes i estufes adaptades, poden donar una segona vida als residus agrícoles i forestals i, al mateix temps, facilitar la gestió responsable dels nostres boscos i conreus.

La biomassa en l’àmbit rural implica un doble vessant: d’una banda, la seua acumulació en els boscos sense gestió en multiplica el risc d’incendis i condiciona la infiltració de l’aigua; de l’altra, és un recurs energètic renovable que, ben gestionat, pot esdevenir un actiu per a la sostenibilitat, l’economia i la conservació del medi ambient rural.