BAR

¡Bares, qué lugares!, l’expressió treta de la cançó sona a tòpica…però és una realitat i encara més al medi rural. Als nostres pobles n’ha hagut i n’hi ha de tipologies, imatges, ambients, etc., de tots els colors, fins i tot, malauradament, no sempre modèlics. Al cap i a la fi, de tot n’hi ha a la vinya del Senyor.

Lluny han restat eixos bars plens de fum, amb clients vestits amb roba d’altre temps, coberts amb boina o gorra, de partida de cartes, de so de fitxes de dòmino, que molts recordem (si és així, mal senyal; ja tens una edat). Ara la clientela és més colorista, amb presència dels dos gèneres, amb escasses o inexistents partides de jocs de taula, sovint amb horaris restrictius i decoracions postmodernes o naïf, actualment sempre “espacios libres de humo”. A més, sovint on t’atenia l’hostaler de tradició o el “fugitiu de l’aixada” ara t’atén un veneçolà o una veïna romanesa. Qui visite bars dels pobles apreciarà els notables canvis en el perfil dels gestors i la consolidació de nous models com els forns-cafeteria o les cafeteries. Mentre, en un context de canvis socials el nombre d’establiments disminueix lentament.

Tot i això, no tot ha canviat tant. Adés i ara els nostres bars han sigut i són llocs de sociabilitat, de trobada, de, amb alguna excepció, compartir bons moments, d’intercanvi, de circulació d’informació…Als pobles més menuts també de control social, en positiu i en negatiu. Sense cap dubte, a tots els nostres pobles encara solen ser un lloc clau. Per ells passa la vida local, a ells molta gent es sociabilitza i pot arribar a ser una miqueta més feliç, i sana. Per això, si greu per a un poble és perdre l’escola quedar-se sense bar és un autèntic certificat de defunció. Sense aquest establiment es redueix notablement l’interés per viure-hi.

La constatació de la rellevància dels bars, del seu paper, a les àrees rurals no és una novetat. Alguns ja defensaven eixe valor, especialment als pobles més menuts, al segle passat, per cert, essent objecte de mirades burlones o comentaris fins i tot despectius. A hores d’ara el teòrics i divulgadors del desenvolupament rural reconeixen  i defensen el valor d’aquests establiments per a la salut dels pobles, mentre poden escoltar-se les valoracions positives als mitjans de comunicació. No falta qui planteja que l’administració hauria de recolzar-los més als pobles menuts pel seu paper positiu. Als municipis menuts quan un bar, el bar, sembla que tanca o s’ha tancat, activen campanyes de captació de nous gestors. Així és habitual oferir establiments municipals en molt bones condicions, amb un lloguer o similar que pot arribar a ser simbòlic, inclosa la disponibilitat d’habitatge pensant en que qui es presente serà forà com també altres compensacions. La sociabilització cada dia és més valorada com a fonamental en la qualitat de vida als pobles i el reconeixement del lloc de trobada ben reconegut. En eixe marc… llarga vida als bars!