Porquejar

Se’n diu del procés consistent en prendre gran part de la matança d’un porc per a la posterior elaboració d’embotits i altres derivats.

De la porquejada s’obtenen una gran varietat de productes, com ara, llonganissa roja, llonganissa blanca (també conegut com blanquet), sobrassada, bufa (o potrota), o botifarres entre altres.

Degut a la gran quantitat de preparatius i material necessari per dur-la a terme, així com la laboriosa elaboració dels embotits, han fet que aquesta tradició s’haja anat perdent amb el temps. Actualment sols continua practicant-se de forma esporàdica en alguns dels municipis valencians. A altres zones, com ara a les zones rurals de Catalunya, continua fent-se però amb una finalitat més orientada al turisme rural i no tant com per a l’autoconsum tradicional (Pascual, 2016).

En l’actualitat, la porquejada és un símbol del costumisme d’una societat ja passada, sobre tot de la postguerra, quan es tractava d’aprofitar tot allò que es podia per l’autoconsum. També és un reducte d’una tradició ancestral en perill de desaparèixer; la matança del porc suposava la reunió de gran part de la població dels municipis rurals.  En certa manera, recorda a com era la vida en aquella època, quan tot procés era molt més laboriós, mentre que en l’actualitat aquests productes estan al nostre abast pràcticament a qualsevol supermercat.