Molló

Pedra grossa o munt de pedres d’alçada considerable disposades per a indicar les limitacions d’un terme, d’una propietat comunal o d’un terreny particular. En les heretats solen emprar-se més les creus i les fites. 

Fixem-nos en el seu ús en alguns documents antics: Visures de Vistabella de 1555, «E més amunt, prop la coveta trobaren un molló de pedres (…) e va a un molló de pedra (…) E de allí va dret als mollons de Chodos»; de 1615 «davall lo molló de la Devesa o redonda del Boy trobaren una fita vella» o de 1759 «se perden los señals a hon se posen les creus, fites y mollons». 

Les diferències entre fita (pedra fixada) i molló (munt de pedres) són més evidents a la Plana en les finques de regadiu, on la separació sol posar-se damunt del reguer d’obra amb la fita i els testimonis ben visibles; els mollons es veuen a simple vista en alguns indrets de la ratlla del terme, com ara la carrerassa de la Mollonada (Orpesa-Cabanes).

El topònim Pedrafita, que trobem en diversos indrets i també com a nom de municipi, ens remet a la mateixa funció que els mollons termenals. La Pedrafita és una heretat veïna del molló de terme que parteix Atzeneta i Xodos; també és un paratge coincident en l’espai amb el molló Gros, que parteix Vistabella de Xodos. Molts són els topònims batejats com a molló dels Tres Termes, concordant amb trifinis, com ara el de Vilafranca-Mosquerola-Vistabella.