Sobirania Alimentària

El concepte de Sobirania Alimentària va ser proposat per La Via Campesina al Cim Mundial de l’Alimentació de Roma, l’any 1996. Però és l’any 2007 quan a Mali es va consensuar la coneguda com Declaració de Nyéléni: “(…) La sobirania alimentària és el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de manera sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Això posa a aquells i aquelles que produïxen, distribuïxen i consumixen aliments en el cor dels sistemes i polítiques alimentàries, per damunt de les exigències dels mercats i de les empreses. (…)”

Aquestes poques línies extretes de la declaració, apunten la intenció de la Via Campesina al llançar al món la idea de sobirania alimentària: traure l’alimentació de la llògica dels mercats internacionals per mantindre mercats i sistemes productius locals on les persones puguen intervindre. En un contexte de globalització, on els aliments viatgen d’un costat a l’altre del planeta segons els interesos de les grans companyies, és necessari que les comunitats locals tinguen capacitat de decidir.

La sobirania alimentària busca relacions comercials justes on les persones productores reben un preu adequat pels seus productes, productes conreats respectant l’entorn i els recursos de cada zona i no mirant unicament pels beneficis econòmics. Afavoreix els canals curts de comercialització per tal de reduïr els costos afegits per la intermediació, canals curts que alhora protegeixen les estructures productives locals que tantes vegades es veuen en perill pels intercanvis internacionals. Posa el focus a les poblacions locals que s’han vist desplaçades per grans empreses productores-comercialitzadores, de vegades inclús perdent el dret a utilitzar la terra, l’aigua o les llavors. Dóna veu a les persones dins de les polítiques agràries. La sobirania alimentària posa la vida al centre, respectant el territori.

Per tal de fer-la una realitat, a partir del Foro de Nyéléni les entitats socials relacionades amb l’agricultura i l’alimentació d’arreu del món han treballat per fomentar-la a les seues comunitats. Al nostre territori la feina ha consistit en propiciar la creació d’estructures i ferramentes que afavoriren la sobirania alimentària, com ara mercats camperols, grups de consum i cooperatives; projectes agroecològics, obradors compartits, xarxes de producció i Sistemes Participatius de Garantia. També s’ha buscat generar debat i visibilitzar les iniciatives a través de documentals, revistes i pàgines web, com com la Revista Soberania Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, el mapa interactiu generat per la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià, o el mapa Tornallom de XEAS on poden trobar-se tot tipus d’iniciatives econòmiques solidàries del País Valencià.

Quasi trenta anys després de que es llançara, podem dir que ha sigut un èxit. A hores d’ara el concepte de sobirania alimentària es conegut per tot arreu i transmet amb facilitat un posicionament front a la globalització. Amb esta feina ja feta, serà més fàcil poder seguir avançant.

En últim terme, el poder està en les nostres mans. Cada persona, com a consumidora, té la capacitat de decidir a quí li compra allò que menja i on van a parar els seus diners. Optar pels canals de la sobirania alimentària comporta la possibilitat de recolzar l’economia local, saber que les persones que treballen per produïr el menjar tenen una feina digna i ben pagada, i tindre la seguretat de que els productes que consumeix són adequats al clima i al tipus de sól on s’han conreat.