Biodiversitat

La RAE defineix la biodiversitat com  «La varietat d’espècies animals i vegetals en el seu medi ambient». Esta definició peca de reduccionista en no contemplar tots els organismes  que poden viure en un determinat indret, com ara els bacteris microscòpics i altres microorganismes, o els fongs (gènere Fungi), que són determinants i que exerceixen un paper important en el funcionament dels ecosistemes. La biodiversitat comprèn igualment la varietat d’ecosistemes, les diferències genètiques dins de cada espècie (diversitat genètica) que permeten la combinació de múltiples formes de vida, i les mútues interaccions que s’hi produeixen dins de les espècies, entre les espècies i entre el medi ambient en el que viuen.

Al llarg de la història, la biodiversitat ha contribuït de moltes maneres al desenrotllament de la cultura humana, els essers humans la necessiten i representa una font potencial per a fer front a necessitats futures. Però a dia de hui la biodiversitat s’hi troba greument amenaçada; durant els últims 50 anys, la pèrdua de la biodiversitat s’ha vist accelerada, a nivell global i local, a conseqüència de factors externs  com ara:

• Els canvis en l’ús del sòl i la destrucció d’habitats.
• Les pràctiques agrícoles inadequades (abús en l’ús de fertilitzants i herbicides).
• El canvi climàtic.
• Les espècies exòtiques invasores.
• La sobreexplotació dels recursos.
• La contaminació.

Estos factors, naturals o provocats per l’home, es coneixen com a generadors de canvi i tendeixen a interactuar i potenciar-se mútuament i poden produir-se tant en el medi terrestre com en el medi aquàtic (rius, mars. llacs). Un exemple paradigmàtic de pèrdua de biodiversitat i que està interactuant amb el canvi climàtic a nivell planetari, és la desforestació de l’Amazònia i d’altres boscos tropicals per guanyar terres per a pastures o per a cultius intensius (soja, palma..etc).

La Comunitat Valenciana no està exempta d’amenaces a la pèrdua de biodiversitat, tant al medi marí com al terrestre.

Al medi marí, la pesca d’arrossegament és l’activitat extractiva que provoca un impacte ecològic significatiu degradant els ecosistemes marins i afectant espècies vulnerables. I és que, en mancar de selectivitat, este tipus de pesca comporta la captura incidental de moltes espècies marines, no sols peixos, sinó corals, algues, plantes com la Posidònia oceànica, contribuint a la disminució de la biodiversitat marina. Les prades de posidònia de les nostres costes tenen una elevada producció primària, són la porta d’entrada per a la resta de cadena tròfica aportant nutrients i energia, per això, el seu paper és fonamental per a poder sostindre la vida que es desenrotlla al seu voltant. L’escull artificial de Tabarca es va instal·lar principalment amb l’objectiu d’impedir la pesca d’arrossegament il·legal sobre les prades de Posidònia oceànica.

Al sector agrícola, la contaminació per plaguicides i fertilitzants és un altre element que fa malbé la biodiversitat. L’ús abusiu de plaguicides té conseqüències directes sobre la fertilitat del sòl que està en funció directa amb els organismes vius que hi habiten: bacteris, fongs, cucs…etc, provocant la mort total o parcial dels mateixos. També n’és responsable de la desaparició de molts insectes que són la font d’alimentació de moltes aus provocant la disminució d’estes poblacions.

En el cas dels fertilitzants, quan s’utilitzen en major quantitat de la qual poden absorbir els cultius, els excessos de nitrogen i fosfats poden infiltrar-se en les aigües subterrànies o ser arrossegats a cursos d’aigua. Aquesta sobrecàrrega de nutrients provoca l’eutrofització de llacs, embassaments i estanys i dona lloc a una explosió d’algues en perjudici d’altres plantes i animals aquàtics. Amb l’objectiu d’identificar les aigües que es troben afectades o en risc d’estar-ho, per la contaminació per nitrats de procedència agrària, La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, publicà el «DECRET 86/2018, de 22 de juny, del Consell, pel qual es designen municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries».

Així mateix, la Conselleria té un portal d’informació general sobre el medi ambient (https://mediambient.gva.es/va/conselleria) on, entre altres, s’hi pot trobar informació detallada d’aspectes relacionats amb la biodiversitat, com ara:

• El Banc de Dades de Biodiversitat on s’hi pot obtindre informació sobre espècies silvestres del territori, llistats d’espècies, informació descriptiva sobre estes, fotografies i mapes de distribució, així com informació sobre els estats legals que les protegeixen o els seus censos de població. (https://bdb.gva.es/va/)

• El Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada. (https://mediambient.gva.es/va/web/biodiversidad/catalogo-valenciano-de-especies-de-fauna-amenazada);

• El Catàleg Valencià de Flora Amenaçada. (https://mediambient.gva.es/va/web/biodiversidad/catalogo-valenciano-de-especies-de-flora-amenazada)

• Les Microreserves de Flora de la CV.  Zones protegides d’una extensió màxima de 20 hectàrees i un interès botànic elevat, que estan destinades al seguiment i la conservació de les plantes endèmiques, rares o amenaçades i les comunitats vegetals en les quals hi habiten.  (https://mediambient.gva.es/es/web/biodiversidad/25-anys-de-microreserves-de-flora)

Darrerament, La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, ha elaborat el document «Estratègia de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana» que no pretén ser el lloc per a descriure la immensa dimensió de la Biodiversitat en el nostre territori, sinó més prompte el marc en el qual esta s’avalua sobre la base del coneixement existent i s’articulen les necessitats actuals i futures per a posar-la en valor i, finalment, conservar-la. Document disponible en:

https://rendiciocomptes.gva.es/es/elaborar-estrategia-valenciana-per-a-la-biodiversitat-2030

Però a més de  la biodiversitat silvestre, hem de fer referència a la biodiversitat cultivada. L’estructura de la propietat de la terra a les nostres comarques caracteritzada per l’existència de finques rústiques de reduïda extensió han propiciat el desenvolupament d’una agricultura intensiva amb cultius d’olivar, vinya, ametlers, arbres fruiters, cereals, hortalisses, etc., en diferents parcel·les, en contraposició a les grans finques dedicades a la agricultura i la ramaderia extensiva on el monocultiu és el principal exponent. Fins i tot, és freqüent trobar, dins de parcel·les dedicades a un cultiu, diferents varietats, com és el cas de l’ametler (Prunus dulcis, Prunus amigdalus o Amygdalus communis) on les varietats històriques com la marcona i el desmai o llargueta, s’alternen amb varietats d’introducció més tardana com ara: la pestanyeta, la flor blanca, el desmai roig, ferran, ferranduel i guara, entre altres.

Un altre exemple de biodiversitat cultivada el trobem en l’estructura de les parcel·les dedicades a la producció d’hortalisses d’autoabastiment, on en una mateixa parcel·la s’alternen la producció de creïlles, tomates, bajoquetes, melons, pebreres, etc.  Tal volta siga aquest l’exemple més paradigmàtic de biodiversitat que caldria preservar.