Xop (chopo)

El xop és un arbre de ribera, de port recte i fulles ròmbiques o una mica triangulars, verdes per les dos cares, el nom científic del qual és Populus nigra. El nom del gènere, Populus significa «poble» o «gent», ja que els xops eren els arbres que es plantaven en les places dels pobles en època romana, perquè al seu voltant se celebraren les reunions populars i els consells de savis (és a dir, amb funcions similars a les que van motivar més tard ací plantar oms en les places al costat d’esglésies i ajuntaments).

El xop produïx flors en raïms penjants allargats, tècnicament anomenats aments. Els fruits posseïxen un plomall de pèls l’aspecte dels quals recorda a la llana, i que els permeten surar en l’aire i dispersar-se a gran distància. A més, el xop s’expandix sovint al llarg dels rius mitjançant branques i varetes que, en caure de l’arbre, són arrossegades per l’aigua, quedant enterrades en zones de les mateixes riberes a menor altitud, on arrelen i donen lloc a noves plantes.

Una espècie pròxima encara que més escassa és l’àlber (Populus alba), a vegades anomenat xop blanc, amb fulles semblants però de color verd fosc en el feix i blanc en el revés, amb el tronc de color platejat. Xops i àlbers, juntament amb diverses espècies de salzes, constituïxen la primera línia de vegetació de ribera dels rius, mentre que els freixes i oms solen situar-se just després d’ells, un poc més allunyats de l’aigua.

Una tercera espècie, el xop trèmol (Populus tremula), molt escàs, apareix puntualment en algunes zones riberenques de muntanya a l’interior i nord de Castelló. Rep aquest nom perquè les fulles tremolen fins i tot amb brises molt lleugeres. A més d’esta última espècie, tant en les riberes com en jardins s’han plantat sovint xops d’origen americà i els seus híbrids amb els europeus; la majoria tenen les fulles verdes per les dos cares, similars a les del xop comú, però de major grandària. 

Els xops han sigut una de les principals fonts de fusta i combustible dels nostres pobles. De fet, en moltes zones hi ha plantacions entorn dels rius i aiguamolls, de races específiques per a producció de fusta o pasta de paper, sovint híbrids com els ja citats. Però en el passat, per a evitar tallar-los des de la base, els troncs es tallaven a una certa altura (dos o més metres des del sòl), donant lloc als arbres escapçats, que en la seua part superior emetien moltes branques rectes i d’aspecte homogeni, òptimes per a treballs de fusteria, bigues de les cases, etc. En la zona on es tallaven aquestes branques, el tronc principal s’engrossia cada vegada més, donant lloc als anomenats «xops cabeceros». En alguns llocs, com en la rambla de Ahillas a La Yesa (la Serrania), existixen «xoperes cabeceres» formades per dotzenes d’arbres de gran port.

Esta és una de les espècies amb major representació d’arbres monumentals en tota la nostra geografia. Cal destacar que l’arbre més alt de tota la Comunitat Valenciana és precisament un xop, que creix en el terme municipal de Gaibiel (Alto Palància), i que aconseguix els 44,7 m.

Els xops formen part de la toponímia (sobretot donant nom a moltes fonts i brolladors) i es van utilitzar sovint amb finalitats medicinals. A més d’altres productes útils, estos arbres alberguen, sobretot en la seua vellesa, colònies d’alguns dels fongs comestibles més preuats, com el bolet d’ostra o el de xop.