Benestar/ estar bé

Situació en la qual hom troba satisfetes les necessitats de la vida, benanança.

Estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets.

Benestar social (sociologia). Situació d’una societat en què hom té cobertes les necessitats bàsiques, gaudeix de les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no està subjecte a discriminació.

Per una banda, ens trobem amb l’acció que una persona realitza (responsabilitzant-se de la mateixa) i d’una percepció personal, d’un sentir-se. D’altra banda es tracta d’una situació d’un col·lectiu, més enllà de l’individu o de la persona. D’esta manera ha d’haver una consciència col·lectiva i uns acords, entre les diferents persones, d’allò que se considera o s’estableix que és el «estar bé».

Em sorgeixen diferents reflexions en forma de pregunta. Qui estableix com em sento i com ens sentim? Sabem que hi ha un decàleg establert d’ítems per a avaluar el benestar, des de l’àmbit de la salut, dels serveis socials, de la sociologia, de la psicologia, de l’economia. Però a nivell personal, és un sentiment i una acció pròpia que ens dona el poder d’estar bé o almenys de tindre eixa percepció.

Així doncs, se’ns posa al davant la reflexió de cóm ens sentim i com els altres senten o pensen que ens sentim. De cóm expressem allò que ens fa sentir bé o cóm tenim el poder d’expressar el que considerem que els altres han de sabre sobre nosaltres.

Cal preguntar-se quina comunicació intrínseca tenim per a poder establir una valoració sobre nosaltres mateixos, quin nivell d’autoconsciència i autopercepció tenim o per contra, quin nivell d’influència externa tenim com a persona i sentim influenciats pel que els altres pensen i ens diuen sobre nosaltres.

D’altra banda, em puc sentir millor en un ambient i en un paisatge rural, en un poble, en un mas? O, em reconec estar igualment bé en un entorn urbà? Tenim dret a sentir-nos bé més enllà d’allò establert per unes persones expertes en les diferents ciències i disciplines. Cal etiquetar a les persones i societats des de fora, on pot existir una relació de poder entre qui estableix el grau de benestar i la persona o comunitat analitzada? Èticament, tenim el dret i deure d’etiquetar-les amb uns adjectius i una gradació de benestar? Qui determina si al territori rural se viu millor que a la ciutat?

Com veieu, no m’atrevisc a formular opinions categòriques, més bé, em senc en la necessitat de llençar qüestions. Crec que d’això es tracta, de reflexionar sense donar res com a cert.

Espero que aquest document siga un inici de més qüestionaments que ens traguen del bucle de certeses heretades.