Dona

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua recull les següents definicions de dona:

1. f. Persona del sexe femení, especialment quan ha arribat a l’edat de la pubertat, i més especialment quan es troba en l’edat madura. «La xiqueta s’ha fet una dona. L’estudi mostra que les dones són més prudents».
2. f. Muller. «Vindrà al sopar sense la dona».
3. f. Persona de sexe femení que posseïx una qualitat, professió o condició. «Una dona de talent, de mèrit. Una dona de negocis».
4. interj. S’usa per a expressar sorpresa o impaciència, o per a introduir un matís conciliador. «Però, dona, no t’ho prengues així!».

Les frases que s’utilitzen com a exemple ja ens estan indicant connotacions o característiques que se li donen a aquesta paraula: «fer-se una dona» una expressió molt tradicional i arrelada que porta amb ella la relació amb el desenvolupament del cos i de l’aparell sexual femení. «Les dones són més prudents», adjectiu associat més sovint a la dona, juntament amb d’altres com pacient, comprensiva, dolça, sensible. Però clar, si fins i tot un diccionari fa referència a estos adjectius com no hem de tindre interioritzades unes característiques per a un gènere i altres per a l’altre? «Vindrà al sopar sense la dona», la formulació d’aquesta frase és la que comporta el problema, ja que per a haver de definir-la, en lloc d’utilitzar-la com a subjecte s’utilitza com a complement circumstancial, com a acompanyant.

Es defineix la dona com a persona del sexe femení, però l’Organització Mundial de la Salut (OMS) diu que el sexe és el conjunt de característiques, tant fisiològiques com biològiques, amb què es poden definir els mascles i les femelles, i els categoritza sexualment. Per tant, amb aquesta definició no es té en compte el gènere, el qual té en compte altres característiques com la cultura, la construcció social, els rols i altres per a definir si una persona és una dona.

Per tant, en general el sexe és binari i en la majoria dels casos es pot classificar com a home o dona. Hi ha alguna excepció, coneixem al poble de Vallibona, Teresa Pla Messeguer, més coneguda com La Pastora, que amb la condició d’intersexual més tard es canviaria el nom Francisco Pla Messeguer de sexe masculí. Però la definició de dona, atenent el gènere tindrà unes característiques segons en quin lloc, temps, edat i altres factors intervinguen.

Anys enrere les dones eren invisibilitzades, però sempre presents i imprescindibles. Treballadores de la casa, de la família, del camp, però amb la mateixa remuneració que qualsevol altra afició, cap. A l’ombra econòmica de l’home, sense cap titularitat ni ofici propi. El procés de socialització dels dos sexes ha estat sempre ben diferenciat, a la dona li ha sigut molt més difícil que a l’home participar de la vida pública i laboral remunerada, més enllà del que estava relacionat amb les tasques de la llar i les cures. Com defineixen la majoria dels documents del Registre Civil «de profesión ama de casa». A poc a poc les dones van posant nom, van visibilitzant i apoderant-se dels treballs que havien estat fent tota la vida.

Les dones rurals tampoc han tingut fins fa poc les mateixes característiques que les dones de les grans ciutats. A la dona rural sempre se l’havia considerat una dona ruda, analfabeta o vulgar i altres connotacions que la menyspreaven davant la dona delicada, pulcra, lletrada i culta de la ciutat. Passen els anys i elles van empoderant-se, independitzant-se, i alliberant-se de les obligacions que suportava el seu rol de gènere i, les característiques de la dona rural han canviat. La manera en què podríem descriure una dona dels anys 50, concretament del medi rural, tindria poques coincidències amb la descripció d’una dona rural en l’actualitat, ja que els treballs, la cultura i altres factors fan que es reduïsquen les diferències entre el món rural i l’urbà.

Fins i tot entre cultures més llunyanes o segons l’edat dins la mateixa cultura, dintre de les similituds entre totes elles, trobaríem diferències que ens costarien de posar una definició comuna per a la paraula dona.

Per tant, durant molts anys a la dona se la va definir en aspectes generals com a una persona passiva, dèbil, sensible, amb capacitat d’entrega i dependència dels altres; dedicada al treball domèstic, cuidadora, maternal, al suport a l’home i subordinada a les seues decisions. Però gràcies als treballs de gènere, al feminisme i a altres moviments i organitzacions que han aconseguit trencar amb aquests rols de gènere, avui en dia podem canviar aquesta definició de dona, entenent que no encaixen en una comuna i estàtica, sinó que hi ha milers de definicions del que es considera una dona. I encara que, tenint en compte les diferències que hi ha respecte a l’home i també entre cadascuna d’elles segons la cultura i altres factors, sabem que aquestes no haurien d’afectar a les seues limitacions o desigualtats.