Les caixes rurals i les caixes d’estalvi han sigut molt més que simples entitats financeres. Des de principis del segle XX (especialment al País Valencià) han representat autèntics pilars per al desenvolupament dels pobles. No eren només bancs: eren institucions arrelades a la terra, íntimament connectades amb la gent, amb les cooperatives agrícoles, amb els xicotets comerços i amb aquelles...
Paraula aportada per Josep Antoni Nebot
Segons el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, «ecologisme» és un moviment heterogeni que defén la protecció de la naturalesa davant de les agressions causades pels abusos del progrés industrial o l’ús irracional dels recursos naturals. Centrem-nos en la semàntica oracional de la definició en què hi apareixen, entre d’altres, mots com ara «protecció», «irracional» «progrés» i «abusos», vocables...
Paraula aportada per Julio Gómez Vivo
La toponimia es la rama del conocimiento que trata sobre los nombres de los lugares y elementos físicos, como por ejemplo las partidas, los parajes, los núcleos habitados (ciudades, pueblos, aldeas, masías, …), los corrales, etc. Las referencias toponímicas que conocemos han llegado a nosotros a través de dos medios. Por un lado, las cartografías, libros y, por otro lado,...
Paraula aportada per Paco Mas y José Ángel Cobo
Del lat. schŏla, ‘ocio dedicado al estudio’, y lat. ruralis, ‘relativo al campo’. Escuela rural. Dos palabras sencillas, pero con resonancias profundas. La Real Academia Española define rural como “perteneciente o relativo a la vida del campo” y escuela como el lugar de instrucción. Sin embargo, uniendo ambas voces no obtenemos solo un edificio donde se enseña, sino un concepto...
Paraula aportada per Juan Miguel Corchado Badía (Alto Palancia)
La caça, com a activitat humana, té la mateixa història que la pròpia humanitat. A moltes comarques valencianes forma part del teixit social i cultural, i ha estat vinculada tradicionalment a l’alimentació, al control cinegètic i a una relació ancestral amb l’entorn natural. Però els temps han canviat. L’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, la regressió de la ramaderia extensiva...
Paraula aportada per Josep Antoni Nebot Garriga
Òbviament, Poble. L’olor a fum en la quietud de les vesprades fredes, la tonada de l’esmolador, el soroll del camió del gas i el rodar de les botelles, les rialles dels xiquets en tornar de l’escola, el rebombori del muntatge de les barreres, l’olor agredolç del ferment a l’entrar al forn. El bordar dels gossos a les nits, els pollastres...
Paraula aportada per Nicolàs Barrera