Vaig començar a córrer, com d’habitud, per una petita pista de color rajola d’un metre d’ample, per trams envoltada de vehicles, també protegida de tant en tant per l’ombra d’algun arbre, sempre amb la genuïna remor de fons de la ciutat. Tot el que sona en l’ambient des de fa dècades ha perdut l’adjectiu d’artificial per a convertir-se en el...
Paraula aportada per Joan Benesiu (l'Alcoià)
Quan veig que a algun mot se li atribueix una probable ascendència prellatina, tendisc a pensar que la seua capacitat de sobreviure segles després de la desaparició de la llengua que el va originar podria tindre alguna cosa a veure amb un suposat caràcter essencial de la cosa, tret o concepte als quals designa. Es tracta evidentment d’una simple impressió...
Paraula aportada per Josep Nebot Cerdà ()
Els espais naturals protegits (ENP) són definits per la legislació valenciana com les “àrees o fites geogràfiques que continguen elements o sistemes naturals de particular valor, interès o singularitat, tant deguts a l’acció i l’evolució de la natura, com derivats de l’activitat humana, que es consideren mereixedors d’una protecció especial”. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura...
Paraula aportada per Amat Sánchez (l'Alcalatén)
“El sitio donde se ponen las campanas para tocarlas, que por lo regular es la torre, y en lo más alto de ella” según el Diccionario de Autoridades de 1729. Hay campanarios en catedrales, iglesias parroquiales, ermitas, templos conventuales y de monasterios, etc. Algunas son altivas torres como las de Santa María de Ontinyent o la Seu de Xàtiva. Otras...
Paraula aportada per Jorge Cruz Orozco (l'Horta Nord)
De vegades, la realitat ens avança no sabem ben bé per quin costat. Un bon exemple és el del comerç rural. Es suposa que gràcies a les grans plataformes comercials digitals el rural té al seu abast més productes i amb més facilitats que mai. Però, la queixa per la pèrdua del comerç, és pràcticament universal als pobles. Potser la...
Paraula aportada per Xavi Delgado Franco (la Costera)
Terme geològic universalment acceptat (en català també carst i en italià carso) introduït en 1897 pel geòleg serbi Iovan Cvijic per designar processos i territoris formats per roques fracturades susceptibles de ser dissoltes per les aigües corrents i de pluja, la qual cosa esdevé en formar paisatges característics (amb formes càrstiques) i espais subterranis (coves i avencs amb gran varietat...
Paraula aportada per Policarp Garay Martín (la Safor)